L’escola on es possible un canvi metodològic :
2.- Organització de l’etapa 0-3. Una llars d’infants actualitzada
Les llars d’infants actuals estan pensades fonamentalment per conciliar la
vida laboral i familiar.
Són llars que desenvolupen dos grans objectius:
. Satisfer les
necessitats bàsiques dels infants, és a dir, cobrir l’espai que deixen
els pares quan van a treballar.
. Ajudar als infants a
conèixer i adaptar-se al món que els envolta.
Les llars d’infants destinades a conciliar la vida laboral i familiar han
de seguir existint però han de néixer unes noves llars d’infants que només
tinguin l’objectiu de ser un complement dels pares ajudant-los a proporcionar
als fills propostes educatives que els estimulin i ajuden en la seva evolució
madurativa.
El que proposo doncs és que hi hagi llars d’infants amb un horari extens
que pugui atendre els infants de les famílies que treballen i altres llars
d’infants amb horaris de màxim 2 hores on es facin propostes d’activitats per a
que els portin a terme els infants en companyia dels seus pares.
L’assistència a aquestes llars d’infants hauria de ser obligatòria a totes
les famílies. Per a que això fos possible les llars d’infants haurien d’estar
obertes al llarg de tot el dia per a que les famílies poguessin compaginar
aquesta obligació amb la feina i haurien de rebre algun tipus d’ajuda per poder
oferir aquest servei de forma gratuïta.
En aquest sentit l’etapa 0-3 deixaria de ser una etapa no obligatòria dins
del procés educatiu.
La llar hauria de tenir els espais necessaris per cobrir totes les
necessitats bàsiques.
Els espais haurien de ser funcionals. Per això és necessari eliminar les
parets. L’ideal de llars d’infants és una gran sala dividida amb els espais que
es necessiten en cada moment.
La manera de fer les divisions podria ser utilitzant estanteries amb
rodes que facin al mateix temps d’armaris on guardar les recursos
D’aquesta manera podríem pensar en fer propostes de treball individual, de
grups petits o amb gran grup.
Es molt important que els espais no hipotequen el futur. El que avui ens
sembla molt correcte hem de pensar que més endavant haurem trobat altres
maneres de fer-ho i els espais no ens han d’impedir canviar.
Actualment a moltes llars d’infants les propostes metodològiques estan
supeditades als espais que tenen. Hem de procurar que això no passi en un futur
i així assegurar-nos que la creativitat dels mestres no es veurà tallada.
Tots els infants d’aquesta etapa haurien de conviure en un espai comú des
del moment que l’assoliment de les seves necessitats bàsiques no els hi
impedeixi.
Aquest espai de convivència hauria de ser un espai molt ric amb recursos
didàctics que els mestres haurien de preveure com i quan els hi
presentarien per a que la motivació dels infants no decaigués.
La diviso dels espais no hauria de ser pensant en tenir una aula per cada
grup d’edat sinó pensant en espais on hi haguès propostes d’activitats a
desenvolupar.
Aquest espais poden tenir activitats pensades per treballar un
aspecte en concret o poden ser espais amb activitats molt diversificades que
vulguin treballar de forma més globalitzada.
Els espais d’activitats haurien d’estar molt ben pensats i organitzats per
a que els infants acompanyats dels pares o dels mestres, quan els pares no hi
són, les puguessin realitzar sense dificultat.
Les activitats s’haurien de variar cada cert temps.
La creativitat dels mestres i la riquesa dels materials serien aspectes que
condicionarien molt aquestes activitats.
Les activitats d’aquesta etapa, seguint les orientacions de Piaget, haurien
de potenciar tot allò que fa referencia al moviment i l’exploració, és a
dir, la utilització dels sentits per descobrir les característiques dels
objectes que els envolten.
Les activitats que haurien de ser cícliques, és a adir, tan els infants de
8 mesos, com els de 15 mesos, com els de 30 mesos haurien de poder començar
l’activitat amb les mateixes propostes però cadascun arribaria allí on pugués.
Les activitats doncs haurien d’estar pensades per a que els puguessin
començar a fer infants de 8 mesos però que el nivell de complexitat anés
creixent de tal manera que arribessin a ser vàlides per a infants de tres
o més anys.
El fet de començar tots igual ajuda a treballar la repetició amb els
infants cosa molt important perquè els dona seguretat i ajuda a potenciar
l’autoestima.
El fet de parar de fer l’activitat quan veiem que el que es proposa a
l’alumne ja li costa de fer-ho és una manera de respectar la seva evolució
madurativa i al mateix temps d’estimular-lo a seguir esforçant-se per
aconseguir fer més coses.
Serien els professors que decidirien quan un alumne ja no està preparat per
seguir realitzant l’activitat.
La veritable avaluació d’aquestes activitats seria que els pares acabessin
veien no com una obligació portar al fill dues hores a la llar sinó com una
cosa que val la pena perquè veuen que el seu fill gaudeix i aprèn fent
unes activitats que ells difícilment les podrien oferir a casa seva.
En quan als mestres tots tindrien la mateixa funció: creació d’activitats,
explicació als pares de com han de fer l’activitat amb els fills, estimulació i
observació dels infants, omplir els registres...
Cada professor seria responsable de fer el seguiment de la documentació
d’uns determinats alumnes. D’aquesta manera ens assegurem que tenim enregistrat
correctament l’evolució de cada infant.
Els professors haurien de demanar reunions amb els companys quan tinguessin
dubtes sobre el que esta escrit de l’evolució d’un dels infants que els hi fan
el seguiment.
Els infants que resten tot el dia a la llar farien les activitats amb
els mestres. Això vol dir que s’hauria d’estructurar l’horari de tal manera que
cada infant pugues tenir a un mestre que li fes l’acompanyament que fan
els pares que poden anar amb els seus fills a la llar.
La llar pot fer propostes d’activitats especials: sortides,
festes... però sempre pensant amb la presencia i implicació dels pares
Cada llar ha hauria de ser creativa amb les propostes d’activitat i això és
el que els hauria de diferenciar.
Les activitats han de ser sempre vàlides. Només la pràctica pot fer que en
descartem alguna.
Com organitzar el funcionament de la llar?
Els infants serien rebuts a la sala de convivència.
En aquesta sala estarien tots junts jugant i compartint tots els recursos.
Per anar a fer activitats especifiques els agruparíem en grups de 8 a 10
infants d’edats diferents. Això implica que, en aquests moments hauríem de
tenir la llar dividida en tants espais com grups es formessin. (Si tenim
30 alumnes faríem tres o quatre espais. Si en tenim 60 hauríem de tenir entre 6
i 8 espais)
A cadascun d’aquests espais faríem propostes d’activitats que podrien
ser pensades per un aprenentatge concret o per fer varis aprenentatges a
la vegada, és a dir, pensant més en espais que facin aprenentatges més
globalitzadors.
Cada dia els infants passarien per un d’aquestes espais.
Un cop haguessin passat per tots els espais tornaríem a començar i
els repetirem una o dues vegades depenent del grau de dificultat que hagin
tingut al fer les activitats proposades.
Així doncs si per exemple tenim una llar on hem fet tres espais. Les
activitats pensades les canviarem cada 6 o 9 dies.
La primera vegada el que faríem seria observar a cada infant per conèixer
les habilitats que té per realitzar-les.
A la segona i tercera realització de l’activitat l’adult intervindria
ajudant a l’infant en els aspectes que hem vist que necessita ajuda.
Al finalitzar el cicle del circuit d’activitats canviaríem les propostes
que hi ha a cada aula i també al grup d’alumnes que farien les noves
activitats, és a dir, a cada nova proposta d’activitats farem també
canvis en els grups que les realitzarien.
Aquest grups sempre serien heterogenis en quan a edat, nivell maduratiu,
habilitats, potencialitat...
En moments determinats que el grup de professors ho consideres oportú
es podrien fer també grups més homogenis per poder atendre millor la
diversitat, és a dir, el tipus d’ajuda que necessita cada infant.
Cada grup de 10 alumnes estaria acompanyat d’un mestre. Aquest mestre
hauria de tenir l’ajuda d’altres persones com famílies, voluntaris que
puguessin venir un temps a treballar a la llar quan es tractes de grups
d’alumnes que els seus pares no hi són.
Sempre quan acabessin un circuit d’activitats hauríem d’avaluar el
seu resultat.
Cada grup d’activitats es podria repetir exactament igual passat un
període de temps. Aquesta repetició estaria condicionada al grau de dificultat
que han tingut els infants en realitzar-la.
Amb la repetició podríem veure l’evolució que ha fet l’infant en aquest
temps que ha passat.
Reflexions finals:
1.-Fent aquesta ampliació a les llars
d’infants estaríem contribuïm a conscienciar a la societat de que l’etapa 0-3
és una etapa educativa on els infants tenen una gran capacitat de recepció i és
un dels millors moments d’iniciar una sèrie d’aprenentatges que, algun d’ells,
més tard serà quasi impossible d’adquirir-los.
El gran repte de les llars d’infants es demostrar
que són espais educatius, espais que els pares veuen que els necessiten per
complementar la formació que volen donar als seus fills.
2.-Les llars d’infants passarein a ser
espais on els pares aprenen a ser pares des de la perspectiva més
educativa.
Des d’aquesta perspectiva les llars
d’infants haurien d’oferir als pares:
. Moments per compartir inquietuds amb els altres pares i amb els
educadors.
. Espais temporals on poguessin fer preguntes sobre el treball dels
hàbits, de com treballar l’autonomia dels seu fill, d’aspectes que els
preocupen en quan a satisfer les necessitats bàsiques...
3.-Fent aquest ampliació a les llars d’infants
aconseguiríem obrir les portes de la llars d’infants a les famílies i fer
realitat que la família i els mestres treballin conjuntament per ajudar als
infants a créixer.
4.- Fent una llars d’infants d’aquests tipus
eliminem un aspecte que fa mal als infants en aquesta edat: la separació de la
seva família. També disminuiria la necessitat de trobar, dins de la llar,
altres vincles d’aferrament i al mateix temps oferiríem als infants
altres realitats diferents a les que viuen al seu nucli familiar.
4.- Estaríem construint llars d’infants pensades
per educar i complementar als pares en allò que ells no estan preparats per fer
amb els seus fills.
5.- Estaríem fent llars d’infants amb el lema que
l’educació, com deia Rousseau i altres pedagogs ,s’ha de donar des del
naixement però a diferencia del que ells deien podríem dir que aquesta educació
l’ha de donar la família ajudada per especialistes .